1. L'origen de la vida
Des de sempre l'ésser humà s'ha qüestionat l'origen de la seva pròpia existència i de la resta de vida que habita el planeta.
D'on partim?
Sabem, a partir d'evidències geològiques i proves de radiació, que l'edat de la Terra se situa al voltant dels 4600 milions d'anys (4.543.900.000 anys, segons una major exactitud).
De la mateixa manera, també es té coneixement que la vida va sorgir a la Terra fa uns 3500 milions d'anys,; o això es pensava fins fa relativament poc, ja que descobriments recents de 2017 modifiquen aquest fet, situant-lo fa 4280 milions d'anys, a partir de microorganismes fossilitzats trobats sobre precipitats de fonts hidrotermals suboceàniques al Quebec, Canadà.
Per arribar a aquestes conclusions, s'han anat formulant al llarg de la història diferents hipòtesis des de l'època de les antigues civilitzacions fins als nostres dies:
La teoria de la generació espontània
Juntament amb la creença d'un origen diví, una de les teories amb més acceptació per explicar l'origen de la vida va estar la de la generació espontània, segons la qual la matèria viva es creava espontàniament a partir de la matèria no viva.
Aquesta teoria no va ser qüestionada fins a finals del segle XVII, a partir d'un experiment dut a terme per Francesco Redi (1626-1697; metge, naturalista, fisiòleg i poeta italià).
1. Redi va col·locar un tros de carn en un flascó obert, un altre en un de cobert amb una reixeta i un darrer tancat, i va esperar un cert temps.
2. El científic va observar que la carn del primer flascó estava descomposta, deshidratada i plena de larves de mosques, la del segon flascó estava descomposta i deshidratada i la del tercer pràcticament no havia patit més canvis que una deshidratació.
La presència de larves exclusivament al flascó de obert era una prova que refutava la generació espontània. Tot i així, els experiments de Redi van crear una gran polèmica i van ser durament criticats per la societat de l'època i no van servir per demostrar la presència i l'origen d'altres organismes sobre la carn.
Gairebé 200 anys més tard, el científic francès Louis Pasteur va posar fi a la controvèrsia en demostrar que els microorganismes de l'aire eren els responsables de la putrefacció de la matèria orgànica.
D'aquesta manera, L. Pasteur va comprovar que els organismes que apareixien sobre la matèria procedien d'altres organismes i va demostrar així la falsedat de la generació espontània. Des d'aquell moment, la comunitat científica va acceptar de manera unànime que tot ésser viu procedeix d'un altre ésser viu.
Principals hipòtesis sobre l'origen de la vida
Un cop demostrada la falsedat de la generació espontània calia resoldre com s'havia originat la vida. Avui encara no es coneixen amb certesa totes les respostes a les preguntes que originen aquesta qüestió, però s'han formulat diverses hipòtesis al llarg de la història moderna de la Ciència.
Hipòtesi de la panspèrmia
Segons aquesta hipòtesi, la vida s'hauria originat fora del nostre planeta, i hauria arribat a la Terra a través dels meteorits que hi han impactat. En realitat aquesta hipòtesi no explica com es va originar la vida sinó que la trasllada fora del nostre planeta. Els principals arguments en contra d'aquesta hipòtesi es basen en les extremes condicions que haurien d'haver suportat aquestes formes de vida en l'espai.
Hipòtesi d'Oparin i Haldane
A principis del segle XX, Aleksandr Oparin (bioquímic rus, 1894-1980, ) i John Haldane (genetista i bioquímic anglès, 1892-1964) van proposar, per separat, que la vida va aparèixer la partir d'una evolució química. Segons la seva hipòtesi, anomenada síntesi abiòtica, es van formar molècules orgàniques a partir de compostos inorgànics.
L'experiment de Miller
L'any 1953 Stanley Miller va comprovar experimentalment la hipòtesi d'Oparin i Haldane. Per fer-ho, va reproduir al laboratori les condicions de l'atmosfera primitiva i la va sotmetre a les descàrregues elèctriques. Al cap unes quantes setmanes va comprovar que al líquid resultant s’hi havien originat aminoàcids, que són les molècules a partir de les quals es formen les proteïnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario