El codi genètic és el llenguatge utilitzat pel DNA. Podem imaginar-lo com un idioma en el qual totes les paraules tenen 3 lletres (després veurem que donaran lloc als triplets o codons), cadascuna de les quals anomena (codifica) un aminoàcid.
Un aminoàcid és cadascuna de les unitats que forma una proteïna, és a dir, una proteïna és una llarga cadena formada per aminoàcids.
La transcripció i la traducció genètica
Per sintetitzar una proteïna cal la informació continguda en el DNA (les "instruccions" per "fabricar-la"). Aquest procés es divideix en dues parts: la transcripció i la traducció.
La transcripció succeeix dins el nucli, mentre la síntesi o fabricació es realitza fora del nucli, al citoplasma. El DNA, però, no surt mai del nucli de la cèl·lula. Com s'ho fa? El procés és el següent:
- Primera etapa: transcripció. Dins el nucli es realitza una còpia del fragment de DNA que la cèl·lula necessita en aquell moment, és a dir, del gen que es vol. Aquest fragment copiat és el RNAm (missatger). L'RNAm , en realitat, no és una copia, sinó una cadena complementària en la qual les Timines són substituïdes per Uracils. La molècula que fa la còpia és l'RNA polimerasa.
- Segona etapa: traducció. Un cop tenim l'RNAm, aquest es trasllada al citoplasma, fora del nucli. Aquí els ribosomes (orgànuls citoplasmàtics) llegeixen el missatge de l'RNAm, que és en realitat la mateixa informació que contenia el fragment de DNA. Ara sí podem parlar de triplets o codons, és a dir, de grups de 3 nucleòtids cadascun dels quals conté la informació per sintetitzar un aminoàcid.
Cada codó és reconegut per l'anticodó contingut en un altre tipus d'RNA, de cadena curta, anomenat RNAt (de transferència o transferent). Cadascun d'aquests porta un aminoàcid concret, que s'incorporarà en l'ordre establert per l'RNAm.
L'elongació de la cadena d'aminoàcids donarà la seqüència de la proteïna.
Aquest és el procés complet (transcripció + traducció):
El codi genètic és el resultat de la combinació de 4 lletres (A, C, G, U) en codons, és a dir, en grups de 3. Les possibles combinacions que podem realitzar són 64 (43 = 64).
Tot i així, no existeixen 64 aminoàcids, sinó 20. Això vol dir que certes combinacions o "paraules" donen lloc a aminoàcids iguals. Per això es diu que el codi genètic és degenerat.
Existeixen 3 senyals de parada de la síntesi proteica (negreta, "Alto") i una d'inici, que a la vegada codifica per a l'aminoàcid metionina (vermell).
