L'origen i evolució de la vida IV

5. Les proves de l'evolució

Els científics accepten l’evolució com un fet perquè hi ha nombroses proves que demostren que els éssers vius són el resultat d'un procés evolutiu.

Proves paleontològiques

Estan constituïdes pels fòssils, restes d'organismes o de la seva activitat, com ara petjades, excrements, ous... que s'han conservat fins a l'actualitat. En molts casos el registre fòssil és incomplet. Això pot ser perquè no tots els individus es van fossilitzar, perquè no s'han conservat bé o perquè encara no s'han trobat. En molts d'altres casos ha estat possible construir sèries filogenètiques o filogènies (relacions de parentesc entre espècies) molt completes, ordenant els fòssils de més antics a més moderns. En aquest sentit alguns fòssils són d'una gran importància perquè són formes intermèdies entre dos grans grups d'éssers vius i presenten característiques de tots dos, per la qual cosa reben el nom de fòssils de transició.

Proves anatòmiques

Es basen en l'estudi comparat dels diversos òrgans del cos en espècies diferents, tant en estructura com en funció. Segons això, es distingeixen tres tipus d'òrgans:

- òrgans homòlegs: són aquells que, en espècies diferents, tenen la mateixa estructura (el mateix origen, doncs) però una forma i funció diferents degut a unes necessitats adaptatives diferents segons l'entorn; aquest fenomen es coneix com a divergència evolutiva.

La presència d'aquests òrgans en espècies diferents indica que comparteixen un avantpassat comú.

- òrgans anàlegs: són aquells que tenen una estructura diferent (diferent origen, doncs) tot i que la forma i la funció són similars o molt similars. Davant les mateixes necessitats les adaptacions de diferents espècies poden ser les mateixes o molt semblants, en el que es coneix com a convergència evolutiva.

- òrgans vestigials: són òrgans que es tenen però no s'utilitzen. El fet tenir-los indica que procedeix d'un avantpassat que sí que el feia servir.

Enllaç molt interessant: troba els teus òrgans vestigials.

Proves biogeogràfiques

La biogeografia és l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies. Darwin i Wallace van investigar moltes mostres de fauna i flora de diverses zones del món i van arribar algunes conclusions:

• als arxipèlags com les illes Galàpagos, hi havia espècies pròximes que presentaven unes diferències molt grans entre elles. Aquestes espècies provenien d'una única espècie precursora. És el cas de les 13 espècies de pinsans que van va estudiar en aquest arxipèlag: totes provenien d'una única espècie que va arribar des del continent i que es va diversificar i va colonitzar els diferents ambients d'aquestes illes. Tornem a trobar aquí un exemple de divergència evolutiva.

• Algunes característiques (òrgans conductas formes, etc) es repetien en espècies diferents que vivien a llocs molt allunyats l’una de l’altra, però sota unes condicions ambientals semblants. Un exemple és el dels eriçons (mamífers molt comuns a Europa, Àsia i Àfrica) i els equidnes, uns monotremes que habiten exclusivament a Austràlia. Malgrat tenir un parentiu molt allunyat, tots dos tenen pues al cos (han desenvolupat adaptacions semblants. Torna a ser un exemple de convergència evolutiva.

Proves embriològiques

Aquestes proves es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de les espècies. S'ha constatat que les espècies properes evolutivament presenten un desenvolupament de l'embrió molt semblant. Per exemple, les fases inicials del desenvolupament embrionari dels diferents grups de vertebrats presenten poques diferències i moltes semblances. No obstant això, a mesura que es va desenvolupant l'embrió van apareixent i augmentant les diferències entre els grups. El desenvolupament embrionari proporciona informació sobre el procés evolutiu que han experimentat les espècies.

Proves moleculars o bioquímiques

Es fan a partir de l'estudi de les diferències en l'àmbit molecular entre espècies.Per això s’hi fan servir principalment proteïnes i àcids nucleics sobretot DNA.

Quan dues poblacions s’aïllen i s'enfronten a condicions diferents, amb el pas del temps van acumulant diferències fins que constitueixen dues espècies diferents. Aquest mateix principi es pot observar a escala molecular, quan s'acumulen variacions que permeten distingir unes espècies d'unes altres. Per exemple, com més semblant és la seqüència d'aminoàcids d'una proteïna determinada, o de bases nitrogenades de DNA, més estreta és la relació entre dues espècies.

Activitat: interpretar la distància evolutiva entre espècies 

S’ha identificat la seqüència d'aminoàcids d'una petita regió de l’hemoglobina en cinc espècies de vertebrats terrestres. Aquesta informació ens pot permetre quedem com de pròxim és el parentiu entre elles. Per esbrinar-ho, observem les diferències en la posició dels aminoàcids:

Copia el gràfic següent i completa'l situant cada espècie on creguis que li correspon: