Les relacions alimentàries
Segons com obtinguin el seu aliment, els organismes d'un ecosistema es classifiquen en nivells tròfics o alimentaris. Cada nivell agrupa espècies que tenen el mateix tipus d'alimentació.
- Productors: són autòtrofs (fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir d'energia solar i matèria inorgànica (aigua, sals minerals, CO2). Són els bacteris fotosintètics, les algues i les plantes.
- Consumidors: són organismes heteròtrofs (s'alimenten de matèria orgànica que contenen altres éssers vius perquè no es poden elaborar la seva pròpia matèria orgànica).
- C-1aris: s'alimenten dels productors. Són els herbívors.
- C-2aris: s'alimenten principalment d'herbívors. Són els carnívors.
- C-1aris: són els grans depredadors que s'alimenten de consumidors secundaris i primaris. En alguns ecosistemes poden haver-hi consumidors quaternaris, que s'alimenten dels terciaris.
- Descomponedors (i detritívors): són organismes heteròtrofs que s'alimenten de restes
orgàniques dels nivells anteriors. Transformen la matèria orgànica en
inorgànica (descomponedors, que s'allibera al medi i els productors
tornen a utilitzar una altra vegada. Són descomponedors la majoria dels bacteris
i fongs. Els detritívors són cucs, miriàpodes, crustacis insectes majoritàriament,
que ajuden a descompondre la matèria orgànica, i així els descomponedors es
poden alimentar d'aquesta matèria digerida.
Cadenes i xarxes tròfiques
Les relacions alimentàries que s'estableixen entre els organismes vius d'un ecosistema es representen mitjançant cadenes i xarxes tròfiques:
S'observa clarament en les imatges com les cadenes tròfiques són seqüències simplificades i lineals d'éssers vius d'un ecosistema en les que s'estableix "qui és aliment de qui".
No obstant això, els ecosistemes són molt més complexos i responen a un grau de relacions tròfiques molt més divers. La xarxa tròfica és la representació de totes les relacions tròfiques que s'estableixen en un ecosistema. Ens dona molta més riquesa d'informació.
Les piràmides tròfiques
Una piràmide tròfica és una representació gràfica de les relacions alimentàries d'un ecosistema en què es mostra la variació entre els diferents nivells tròfics per a una característica determinada, com l'energia, la biomassa o el nombre d'individus.
Les piràmides estan formades per barres horitzontals del mateix gruix. L'amplada és proporcional al valor de la característica que es vol representar, i cada barra representa un nivell tròfic:
A la base de la piràmide se situen els productors, a sobre els consumidors primaris, després els secundaris, etc. Les piràmides són més altes com més nivells tròfics hi ha a l'ecosistema. Es distingeixen tres tipus de piràmides segons les característiques estudiades:
Piràmides de biomassa:
Representa la quantitat de matèria orgànica, viva o morta, que hi ha a cada nivell tròfic. La biomassa es mesura grams o quilograms de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum (g/m2, kg/ha, etc).
De vegades com en els ecosistemes marins hi pot haver de forma temporal piràmides de biomassa invertides, en què la biomassa dels productors és inferior a la dels consumidors primaris (gran quantitat de consumidors primaris com el zooplàncton o la majoria dels peixos són estrategs de la r).
Cada barra representa el nombre d'individus de cada nivell tròfic. En general, el valor disminueix a mesura que s’ascendeix en els nivells tròfics. No obstant això, de vegades poden estar invertides, com és el cas d'un arbre i els seus pobladors o d'un animal i els seus paràsits.
La informació obtinguda és poc útil si es volen comparar dos ecosistemes, ja que no s'indica la importància real de l'organisme de cada nivell. Per exemple, a la sabana un elefant compta com una formiga.
Piràmides d'energia
Indiquen l'energia emmagatzemada en un nivell tròfic en un moment determinat i que queda disponible per al nivell tròfic superior. Són les piràmides que aporten més informació.
L'energia és utilitzada per cada baula de la cadena en l’obtenció i digestió de l'aliment i en el manteniment de les seves funcions vitals.
Els valors s'expressen en unitats d'energia per unitat de superfície o volum i per unitat de temps (J/m2 · any, Kcal/m3 · any, etc). Aquestes piràmides no poden ser invertides, ja que l'energia d'un nivell tròfic ha de ser sempre més gran que la del nivell tròfic superior.
El flux d'energia
La principal font d'energia existent és el Sol. Els organismes productors autòtrofs, és a dir, les plantes, les algues i els bacteris fotosintètics, transformen mitjançant la fotosíntesi una part de l'energia lluminosa en energia química, que s'acumula en la matèria orgànica que produeixen. L'energia que travessa un ecosistema és unidireccional.
Els organismes productors i consumidors utilitzen una gran part d'aquesta energia en la respiració en creixement i els processos metabòlics. Un 10% de l'energia procedent d'un nivell tròfic pot passar als organismes del següent. Una altra part se cedeix al medi en forma de calor, i no es reutilitza. Com hem vist abans la quantitat d'energia en un determinat nivell tròfic és més gran que la del nivell superior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario