Gregor Johann Mendel (1822-1884) va ser un monjo agustí i naturalista austo-hongarès que va descriure per primera vegada les lleis que regeixen l'herència genètica.Va ser als mateixos jardins del monestir de Brno on va portar a terme els seus experiments.
Va realitzar les seves investigacions sobre la descendència de les diferents varietats de la planta del pèsol (Pisum sativum), estudiant a cada encreuament un sol caràcter fàcil d'observar i que presentés dues alternatives.
De la mateixa manera, va triar aquesta planta per la facilitat de forçar una reproducció, pel seu cicle biològic relativament curt, per comportar una baixa despesa econòmica i perquè ocupaven poc espai.
Els caràcters seleccionats per Mendel a la pesolera van ser els següents (clicar a la imatge per ampliar):
Primer pas
El primer que va fer Mendel va ser generar varietats pures per a cadascun dels caràcters que estudiava, aconseguint-ho mitjançant l'autofecundació (autopol·linització) de les pesoleres durant dos anys (dues generacions completes).
Encreuaments
Un cop va disposar de races pures o homozigòtiques per als 7 caràcters estudiats va fer dos encreuaments seguits amb cadascuna de les 34 varietats de pesoleres:
F1: primera generació filial
Com funciona l'encreuament dels caràcters?
Un altre exemple, aquest cop amb el quadre de Punnet:
2on: autofecundació dels híbrids de la F1. Ex: color de la llavor (groga F1 x groga F1)
Resultats
Com es pot observar a les figures anteriors, els resultats obtinguts per Mendel en F1 van ser 100% homogenis, en el cas de l'exemple totes les plantes van donar la llavor de color groc.
Els resultats de la F2 van donar la proporció 3:1 següent:
- 3 plantes amb llavors grogues (75%, o bé 3/4 parts de la F2)
- 1 planta amb llavors verdes (25%, o bé 1/4 part de la F2)
- Existeixen dos factors hereditaris per cadascun dels caràcters (avui dia els anomenem al·lels)
- Cada organisme és portador de dos factors hereditaris (dos al·lels) que poden ser iguals o diferents i que procedeixen de cadascun dels dos progenitors
- Dels dos factors preval un sobre l'altre (el dominant sobre el recessiu)
- Els individus amb un factor dominant i l'altre recessiu els va anomenar híbrids o heterozigots.
Les lleis de Mendel
Mendel va resumir en tres principis les seves conclusions, que avui coneixem com les lleis de Mendel:
- Llei de la uniformitat de la primera generació filial (primera llei de Mendel).
Tal i com hem vist abans:
Quan s'encreuen dues races pures que difereixen en un determinat caràcter, els individus híbrids de la primer generació filial (F1) són tots iguals.
- Llei de la segregació* dels al·lels (segona llei de Mendel).
* separació
Tal i com hem vist abans:
Els al·lels que determinen un caràcter se separen i es reparteixen entre els gàmetes i es tornen a reunir durant la fecundació.
- Llei de la independència dels gens (tercera llei de Mendel)
Fins aquí hem considerat l'herència d'un sol caràcter (color de les llavors / alçada de la planta / forma de la llegum...). Mendel va explicar, amb la tercera llei, què passa si tenim en compte dos caràcters a la vegada, per exemple el color de la llavor i la seva rugositat.
La proporció que trobem a la segona generació filial F2 és de 9:3:3:1. Per veure-ho clarament cal fer un quadre de Punnet:
Els caràcters són independents els uns dels altres, i els gens que els determinen es combinen lliurement i es transmeten de manera independent.
Important: les proporcions enunciades per la segona i tercera lleis de Mendel es compleixen sempre que considerem un nombre elevat d'aparellaments de gàmetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario